A Espanya, segons dades de l’INE, hi ha 3,8 milions d’habitatges buits, és a dir, un 14% del total. En ciutats com Madrid i Barcelona el percentatge d’habitatges buits arriba al 6,3% i 9,3%. L’impost d’habitatges buits ha sorgit com una mesura per combatre l’existència de tots aquests pisos sense ocupar i fer front a la gran demanda d’habitatge que existeix.
En diverses comunitats autònomes s’ha implementat un recàrrec en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per a aquelles propietats que romanen desocupades durant llargs períodes. En aquest article analitzem en què consisteix aquest impost, on s’aplica, a qui afecta i quines són les seves implicacions.
Què és l’impost d’habitatges buits?
L’impost d’habitatges buits és, en realitat, un recàrrec que s’aplica en l’IBI en el cas de les propietats residencials que no estan sent utilitzades ni llogades durant un determinat període.
El recàrrec pot arribar al 150% i té com a objectiu principal incentivar els propietaris a posar en ús els habitatges, ja sigui a través de la venda o el lloguer, per tal d’augmentar l’oferta disponible en el mercat immobiliari i reduir els preus.
Què és l’IBI (Impost sobre Béns Immobles)
L’Impost sobre Béns Immobles (IBI) és un tribut de caràcter municipal que grava la propietat de béns immobles, tant urbans com rústics. És una de les principals fonts de finançament per als ajuntaments i es calcula en funció del valor cadastral de la propietat.
El recàrrec per habitatges buits s’integra dins de l’IBI i incrementa la quantitat total a pagar pels propietaris d’habitatges desocupats. Aquest recàrrec pot variar segons la legislació de cada comunitat autònoma i les normatives específiques dels municipis.
Impost sobre habitatges buits a Catalunya
A Catalunya s’ha establert aquest impost i té els següents elements:
- Fet imposable. Està constituït per la desocupació d’un habitatge durant un període de temps de més de dos anys sense causa justificada.
- Subjecte passiu. Són els següents:
- – Persones jurídiques propietàries d’habitatges buits.
- – Persones jurídiques titulars d’un dret d’usdefruit, superfície i un altre dret real que aporti la facultat d’explotar econòmicament l’habitatge.
- – Fons de titulació.
- – Persones físiques que es considerin grans tenidors. És a dir, aquelles que tinguin un dret real sobre més de 15 habitatges, que els permeti una explotació econòmica de l’immoble.
- Exempcions. Els casos que estan exempts són els següents:
- – Habitatges d’inserció social.
- – Habitatges protegits.
- – Habitatges situats en zones de baixa demanda.
- – Habitatges de lloguer social.
- – Habitatges turístics.
Què es considera un habitatge buit?
Perquè un habitatge es consideri buit i s’apliqui el recàrrec ha de romandre deshabitat per un període que oscil·la entre un i dos anys, en funció de la normativa de cada comunitat autònoma. Durant aquest temps l’habitatge ha de romandre desocupat i sense ser utilitzat com a residència habitual o secundària.
Hi ha diverses excepcions en les quals un habitatge pot estar desocupat sense estar subjecte al recàrrec. Són les següents:
- – Habitatges en procés de venda o lloguer.
- – Immobles subjectes a obres de rehabilitació.
- – Propietats desocupades per motius de força major, com desastres naturals o problemes estructurals.
Els propietaris tenen l’obligació de notificar a les autoritats competents l’estat d’ocupació de les seves propietats i, si s’escau, pagar el recàrrec corresponent.
Quins efectes té l’impost en el mercat immobiliari?
L’aprovació i aplicació del denominat impost d’habitatges buits té diversos efectes en el mercat residencial, entre els quals destaquem els següents:
Impacte en l’oferta i demanda d’habitatges
Es preveu que el recàrrec en l’IBI suposi un augment de l’oferta d’habitatges en el mercat perquè incentiva els propietaris a llogar o vendre les seves propietats buides. Això pot ajudar a equilibrar l’oferta i demanda, especialment en àrees amb alta demanda d’habitatge com les grans ciutats. En principi, l’existència d’una major oferta podria portar a una reducció dels preus de lloguer i venda, i facilitar l’accés a l’habitatge.
Consequències econòmiques per a propietaris i inversors
Per als propietaris i inversors, el recàrrec en l’IBI pot representar un cost addicional força elevat. També podria dissuadir alguns inversors d’adquirir propietats immobiliàries en àrees on s’aplica aquest impost, de manera que es pot reduir la inversió.
Reducció de l’especulació immobiliària
La implementació de l’impost d’habitatges buits pot ajudar a reduir l’especulació immobiliària. Els inversors que compren propietats amb la intenció de deixar-les buides mentre esperen que augmenti el seu valor podrien veure’s dissuadits pels recàrrecs de l’IBI.
Millora en l’ocupació i manteniment dels habitatges
Els habitatges desocupats sovint pateixen un deteriorament més ràpid que els ocupats a causa de la falta d’ús i de manteniment regular. El recàrrec de l’IBI pot contribuir a una millor conservació del parc residencial a causa de l’elevació de l’ocupació.
Impacte en les polítiques d’habitatge social
L’augment en l’oferta d’habitatges disponibles podria facilitar la implementació de polítiques d’habitatge social. Els governs locals podrien tenir més opcions per negociar l’adquisició o el lloguer d’habitatges destinats a programes socials.
Augment de la recaptació fiscal per als municipis
El recàrrec de l’IBI aporta una font addicional d’ingressos per als municipis, que poden utilitzar aquests fons per millorar els serveis públics, invertir en infraestructures i desenvolupar programes d’habitatge.
Avantatges i desavantatges de l’impost d’habitatges buits
En base a tot l’anterior, veiem alguns avantatges i inconvenients del recàrrec de l’IBI que són els següents:
- – Augment de l’oferta d’habitatges disponibles en venda i lloguer.
- – Reducció dels preus a causa de l’increment de l’oferta.
- – Desincentivació de la compra especulativa.
- – Augment dels ingressos dels municipis.
Pel que fa als inconvenients destaquen els següents:
- – Increment dels costos i despeses per als propietaris, sobretot, per a aquells que tenen diversos habitatges en propietat.
- – Possible falta d’interès dels inversors.
- – Dificultat per identificar habitatges buits.
Recomanacions per a propietaris
Si ets propietari d’un habitatge buit en una zona en la qual s’aplica el recàrrec en l’IBI tens diverses opcions:
- Llogar l’habitatge. Analitza el mercat de lloguer de la teva ciutat, defineix un preu i publica l’oferta en algun portal immobiliari o col·labora amb experts en el sector immobiliari que t’ajudin a buscar llogaters.
- Vendre la propietat. Considera la venda de l’habitatge si no preveus el seu ús a curt o mitjà termini.
- Ús alternatiu. Convertir l’habitatge en una residència de tipus vacacional o en un allotjament temporal pot ser una altra opció per mantenir-la ocupada. També pots analitzar la possibilitat d’utilitzar-la o llogar-la, si ho permet la normativa, com a oficina o espai de coworking.
Tal com hem vist, l’impost d’habitatges buits té com a principals objectius combatre l’especulació i augmentar l’oferta d’habitatges en el mercat. Si vols llogar o vendre el teu habitatge buit per obtenir una rendibilitat i evitar els costos addicionals que suposa el recàrrec, contacta amb nosaltres i t’ajudarem.
